9 mar 2018

Els protestants en Monóver




Sobre un tema que pot interessar per el seu desconeixement a Monòver, el protestantisme en Monòver, m'he trobat en el llibre Història del protestantisme als Països Catalans, de Josep-Lluís Carod-Rovira:
“En 1920, el missioner G. T. Vickman, procedent de Madrid, s'estableix a Alacant [...]. Hi recluta al colportor[1] de la Societat Biblíca Escocesa, Ramón López, resident a València, on col·labora amb N. Bengston, i l'envia a Monòver, d'on és originari i on adquireix un local al Barri Nou. A la mateixa comarca promourà també l'obra baptista Elda, Novelda i el Pinós, així com a Elx i Santa Pola, Calp, la Vila Joiosa i Sant Vicent del Raspeig.” (pàgines 272-273).
“En 1923 Vickman deixa Alacant i retorna al seu país [...]. En aquest moment, l'obra compta amb [...] Ramón López, a Monòver.” (pàgs. 274-275).
“Segons la revista Espana Evangèlica, els primers mesos del 1931 hi ha 69 congregacions protestants als Països Catalans, d'algunes de les quals facilita també l'adreça, el mes de gener i també el maig. Es tracta de [...] Monòver (Lluís Martí, 16).” (pàgs. 351-352).
“L'any [1971], que ha començat amb la mort del monover Ramon López Juan, pastor a València, Alacant, Carlet, Sumacàrcer i Xàtiva.” (pàg. 443).

Ramón Santonja Alarcón


[1]    Colportor: del francès colporteur, 'que porta a coll'. Eren els venedors ambulants de literatura religiosa pels carrers i, doncs, la difusió i venda de la Bíblia, directament al poble. A més, seran una figura essencial en la represa protestant, del segle XIX fins als anys trenta del XX.

Els monovers en L'Africa




En l'imatge s'hi pot veure una partida de defunció, escrita en francés, de Josefa Cerdà, viuda de Joaquín Peinado. Morta el 1898 en Sidi-bel-Abbès (Algèria) als noranta anys d'edat.
Quan a les persones que hi apareixen en ella, hi podem identificar-les, com a Joaquín Peinado, de Monòver i Josefa Cerdà, de Monòver, casats en Monòver en 1856.
Hi consta una filla, Francisca, batejada en l'església parroquial de Sant Joan Baptista, de Monòver, en 1858. Després ja no tenim notícia de cap altre fill, perquè passaren a residir en l'Àfrica francesa.
Ens hi trobem davant a un fenomen prou habitual a l'època, com era l'emigració, primer de caràcter temporal i després assentant-se permanentment a partir de la dècada de 1850, del qual seria un exemple en aquella parella de monovers establerts en Sibi-bel-Abbès, una xicoteta ciutat interior pròxima a Orà, on hi havia una gran comunitat de valencians establerta com a producte d'un flux continu de colons a la cerca de noves oportunitats.

Ramón Santonja Alarcón